Ús diari i a llarg termini del blau de metilè: què s'ha estudiat?

La recerca no estableix un règim general d'ús diari de blau de metilè per a adults sans. S'ha estudiat l'exposició repetida en humans, inclòs un petit assaig psiquiàtric de sis mesos. També existeixen assaigs més llargs amb una formulació relacionada però químicament diferent. Cap d'aquestes categories estableix que una solució comercial no especificada sigui segura o beneficiosa per a un ús indefinit.

La pregunta útil és més precisa que «S'ha estudiat mai a llarg termini?». És aquesta: quina substància, administrada per quina via, a qui, durant quant de temps i amb quins resultats mesurats?

Llegiu per separat l'exposició i el seguiment

Un període d'exposició descriu quan es va administrar el tractament. El seguiment descriu quan els investigadors van avaluar els participants posteriorment. Un seguiment de tres mesos després de cinc dies de tractament no significa tres mesos d'administració. De la mateixa manera, que un estudi acabi quan els ratolins tenen 30 mesos no implica necessàriament 30 mesos de tractament.

La portada il·lustra esquemàticament aquesta distinció. Els punts són explicatius, no dades mesurades dels estudis. El gràfic següent mostra les durades reals d'una selecció d'estudis. «No s'informa d'un seguiment separat» significa que l'informe citat no estableix un període addicional d'observació sense tractament; no significa que s'avaluessin tots els possibles resultats posteriors ni que fossin normals.

Gràfic de durada dels estudis

Aquestes files no són recomanacions de dosis intercanviables. L'administració per sonda gàstrica oral introdueix el material directament a l'estómac; l'aigua de consum i el pinso permeten patrons d'ingesta diferents. La infusió intravenosa evita l'absorció intestinal. La durada de l'exposició no elimina aquestes diferències.

Què ens diu l'ús repetit en humans

L'assaig sobre trastorn bipolar proporciona informació més rellevant sobre l'ús oral repetit de blau de metilè que una única exploració cerebral. Tanmateix, només 27 dels 37 participants van completar l'assaig. Els participants tenien trastorn bipolar, ja rebien lamotrigina i van ser monitorats durant el tractament. La comparació va utilitzar una dosi més baixa de blau de metilè en lloc d'un placebo inert. Aquest disseny no pot establir la seguretat de l'ús continuat en persones sanes ni excloure de manera fiable danys poc freqüents.

L'assaig sobre Alzheimer requereix una distinció addicional. LMTM és una formulació reduïda estabilitzada de metiltionini amb contraions diferents, no una solució ordinària de clorur de blau de metilè. La seva durada de 15 mesos no s'ha de presentar com 15 mesos de proves d'un producte de blau de metilè per a consumidors. L'anàlisi primària preespecificada no va mostrar benefici de les dosis més altes respecte del control amb dosis baixa. Es van informar esdeveniments adversos gastrointestinals i urinaris i reduccions de l'hemoglobina. Una observació més llarga va generar informació de seguretat; no va establir l'absència de risc.

Què aporten els estudis en animals

Els estudis en animals permeten examinar teixits i exposicions repetides que serien difícils d'investigar en persones. També mostren per què un resultat favorable en una sola mesura és insuficient.

En l'experiment de 30 dies amb rates, la peroxidació lipídica hepàtica va augmentar mentre que la mesura renal va disminuir. Diverses mesures antioxidants no van canviar. Descriure tot l'estudi com a «protecció antioxidant» amagaria aquesta diferència específica entre òrgans. En l'experiment de quatre setmanes amb ratolins, l'exposició més alta va produir canvis més grans en el microbioma. L'estudi no va establir si aquests canvis persistien després d'aturar l'exposició.

Una exposició més llarga tampoc no va produir automàticament el benefici previst. Els experiments sobre envelliment esquelètic no van prevenir la pèrdua òssia associada a l'edat. La seva rellevància per a les afirmacions sobre longevitat depèn del criteri de valoració: la morfologia òssia, la supervivència i la longevitat humana són qüestions separades.

L'estudi crònic del National Toxicology Program va identificar activitat carcinogènica amb diferents nivells d'evidència segons el sexe i l'espècie. L'article associat de dos anys també va informar d'anèmia en alguns grups exposats. Aquestes troballes no proporcionen un risc numèric de càncer per a un règim comercial en humans. Sí que impedeixen considerar dos anys d'administració en animals com una garantia de seguretat sense matisos. L'article sobre l'evidència de carcinogenicitat explicada examina aquestes troballes per separat.

Addicció, abstinència, tolerància i cicles

Aquests termes descriuen qüestions diferents.

• Addicció implica un control deteriorat i un ús continuat malgrat els danys. Els estudis anteriors no estableixen una síndrome d'addicció al blau de metilè. Tampoc no es van dissenyar per demostrar l'absència de potencial de dependència en usuaris a llarg termini sense supervisió.
• Abstinència significa una síndrome reproduïble després de reduir o interrompre una substància. No he localitzat evidència controlada que defineixi una síndrome característica d'abstinència del blau de metilè. La fatiga, l'ansietat o la dificultat de concentració després d'interrompre'l són observacions que cal investigar, però per si soles no són suficients per identificar abstinència. La reaparició d'un problema subjacent, altres substàncies i els canvis en el son poden complicar-ne la interpretació.
• Tolerància significa una resposta reduïda a la mateixa exposició amb el pas del temps. La disminució d'una sensació subjectiva d'«impuls» no n'identifica la causa ni demostra que sigui apropiada una dosi més alta. Els assaigs necessitarien resultats estandarditzats repetits i mesures d'exposició per posar a prova aquesta afirmació.
• Cicles significa períodes planificats d'ús i interrupció de la substància. L'evidència citada no valida cap pauta que previngui la tolerància, la dependència o el dany acumulatiu. Un protocol toxicològic en animals de cinc dies per setmana és una pauta experimental, no una recomanació de cicles per a humans.

Els resultats de cerca també poden confondre la substància investigada amb la substància que causa dependència. Per exemple, un experiment sobre tolerància i abstinència als opioides va utilitzar blau de metilè en un model cel·lular exposat a opioides. No era un estudi sobre l'abstinència del blau de metilè.

Preguntes que continuen sense resoldre

Per als adults sans que prenen blau de metilè repetidament, la recerca citada no estableix una durada durant la qual el benefici es mantingui, un moment òptim per interrompre'n l'ús, una pauta de cicles validada ni taxes fiables d'efectes adversos retardats. Tampoc no estableix si un resultat normal d'una prova de laboratori a curt termini prediu seguretat anys més tard.

El risc acumulatiu i l'acumulació del fàrmac estan relacionats però són conceptes diferents. L'exposició repetida pot ser rellevant fins i tot quan el fàrmac no s'acumula indefinidament, i un nou medicament amb interaccions pot modificar el risc després d'un període sense incidents. L'etiqueta intravenosa actual de PROVAYBLUE documenta interaccions serotoninèrgiques greus, risc d'anèmia hemolítica i una exposició més alta amb funció renal deteriorada. No autoritza l'ús oral indefinit.

Per prendre una decisió individual, la informació útil és la formulació exacta, la via, la quantitat, la freqüència, la data d'inici, els altres medicaments i qualsevol símptoma. Reviseu quant de temps roman el blau de metilè al cos juntament amb els seus efectes secundaris i contraindicacions. Haver-lo tolerat anteriorment és evidència sobre aquella exposició passada, no una garantia sobre la següent.