Article
Blau de metilè, tiramina i aliments fermentats: què signifiquen els advertiments sobre els IMAO
El blau de metilè inhibeix la monoaminooxidasa, de manera que les preguntes sobre els formatges curats, les verdures fermentades i altres aliments que contenen tiramina tenen una base farmacològica. Tanmateix, aquesta troballa no estableix una llista universal d'aliments que cal evitar amb el blau de metilè ni un interval d'espera segur. Les instruccions dietètiques d'un altre inhibidor de la MAO no es poden traslladar sense més.
Hi ha dues preguntes que requereixen respostes separades: una menor degradació de la tiramina podria amplificar una resposta de la pressió arterial relacionada amb els aliments, i una menor degradació de la serotonina podria causar toxicitat en combinar-se amb medicaments serotoninèrgics? Evitar els aliments fermentats no resol la segona pregunta.
Per què es parla de la tiramina
La tiramina és una amina biògena que alguns microorganismes produeixen a partir de l'aminoàcid tirosina. El projecte de l'ETH de Zuric sobre la tiramina en aliments fermentats descriu aquest procés en el formatge i la carn fermentada. Per tant, la fermentació és rellevant, però la paraula «fermentat» no indica quanta tiramina conté una ració.
Les soques microbianes, els ingredients, la maduració, l'emmagatzematge i la mida de la ració afecten l'exposició. En un estudi experimental sobre el formatge de quallada d'Olomouc, els investigadors van mesurar les amines biògenes mitjançant cromatografia mentre variaven la temperatura i la durada de l'emmagatzematge. Les concentracions de tiramina van variar substancialment entre les condicions assajades. Aquestes mesures descriuen aquell experiment amb formatge, no un valor fiable per a qualsevol formatge, xucrut o iogurt d'una cuina.
Normalment, la monoaminooxidasa del tracte digestiu ajuda a degradar les amines ingerides abans que quantitats importants arribin a la circulació. Si aquesta protecció es redueix prou, la tiramina absorbida pot estimular l'alliberament de noradrenalina dels nervis simpàtics i elevar la pressió arterial. La informació de prescripció d'EMSAM explica aquest mecanisme de la tiramina. També il·lustra una distinció essencial: el mecanisme explica per què és possible una interacció; els estudis específics del fàrmac determinen com es reflecteix en les instruccions d'un medicament concret.
«IMAO» no descriu una única norma dietètica
La monoaminooxidasa té dues formes, MAO-A i MAO-B. Els medicaments difereixen pel que fa a la forma que inhibeixen, la intensitat amb què la inhibeixen a una exposició determinada i si la inhibició és reversible. També difereixen en la manera com arriben a l'intestí, al fetge i a altres teixits.
Els inhibidors de la MAO més antics, no selectius i irreversibles, com la tranilcipromina, difereixen d'un inhibidor reversible de la MAO-A com la moclobemida. La inhibició reversible pot reduir la potenciació de la tiramina, però «reversible» no vol dir lliure d'interaccions. La informació del producte de la moclobemida generalment no exigeix una dieta especial, tot i que recomana evitar grans quantitats d'aliments rics en tiramina.
Un estudi de doble cec, controlat amb placebo, en 16 voluntaris sans va comparar directament la moclobemida amb la tranilcipromina durant un tractament repetit. Els investigadors van administrar quantitats creixents de tiramina amb un àpat i van mesurar la quantitat necessària per elevar la pressió sistòlica almenys 30 mmHg. La tranilcipromina va amplificar la resposta pressora molt més que la moclobemida. Es tractava d'un experiment de provocació controlat, no d'una prova casolana amb aliments ni d'un estudi sobre el blau de metilè.
La via d'administració i l'exposició també importen dins d'un mateix medicament. La fitxa del pegat de selegilina distingeix les dosis assajades: les proves avalen que no cal modificar la dieta amb 6 mg per 24 hores, mentre que els sistemes de 9 i 12 mg per 24 hores comporten restriccions dietètiques. Aquestes xifres corresponen a aquell pegat. No són llindars transferibles al blau de metilè oral.
Què estableix la recerca sobre el blau de metilè
En l'estudi enzimàtic de Ramsay i col·laboradors de 2007, els investigadors van estudiar MAO humana purificada amb mètodes cinètics i espectroscòpics. El blau de metilè va inhibir la MAO-A de manera potent i reversible; la inhibició de la MAO-B va requerir concentracions més altes. Això estableix una interacció molecular. No mesura la resposta de la pressió arterial a un àpat amb aliments fermentats en persones que prenen un producte oral.
També hi ha proves experimentals més antigues que impliquen la tiramina mateixa. En experiments amb teixit d'artèria mesentèrica de gos, el blau de metilè va reduir la desaminació de la tiramina en homogeneïtzats de teixit i va alterar el processament de la noradrenalina. Un homogeneïtzat és teixit desestructurat que s'estudia fora de l'animal. La concentració mesurada no es pot convertir en una quantitat oral segura ni en una ració d'aliment.
Entre les fonts examinades aquí, no he trobat cap resultat d'una prova de provocació amb aliments en humans que validi una dieta general o un interval d'evitació per als productes habituals de blau de metilè. Això és una limitació de les proves localitzades, no una demostració que totes les combinacions d'aliments siguin segures ni que no existeixi recerca rellevant. Una formulació relacionada, una via diferent o un assaig enzimàtic requeririen cadascun una avaluació pròpia de l'aplicabilitat.
Taula de proves: aliments, medicaments i via d'administració
Llegiu cada fila d'esquerra a dreta. Les proves sobre un resultat no responen automàticament la pregunta del costat.
| Exposició o pregunta | Proves disponibles | Què avalen | Què queda per resoldre |
|---|---|---|---|
| Tiramina amb antidepressius IMAO més antics | Fitxes específiques dels fàrmacs i proves de provocació amb tiramina controlades en humans | Una interacció pressora relacionada amb els aliments pot ser clínicament important | Aquestes instruccions no estableixen una dieta per al blau de metilè |
| Blau de metilè amb tiramina en sistemes de laboratori | Experiments amb enzims purificats i teixits animals descrits més amunt | Un motiu de preocupació plausible per la menor degradació de les amines | La resposta a un àpat en humans, els límits alimentaris i la durada segons la formulació i la via |
| Blau de metilè intravenós amb medicaments serotoninèrgics | Informes clínics i l'advertiment destacat en requadre de PROVAYBLUE | Una interacció de toxicitat serotoninèrgica greu i potencialment mortal | Aquests informes no quantifiquen el risc dels aliments amb tiramina |
| Medicament oral que conté blau de metilè amb fàrmacs serotoninèrgics | Informe publicat d'un cas individual | No es pot donar per fet que l'administració oral elimini el risc de toxicitat serotoninèrgica | La freqüència i la relació entre exposició i resposta en els diferents productes orals |
| Aplicació cutània, exposició local dels teixits o productes descrits com de «dosi baixa» | Les fonts revisades aquí no estableixen cap norma general de seguretat alimentària | La via, la formulació, l'absorció, la quantitat i l'ús repetit requereixen una avaluació separada | Un interval validat d'evitació d'aliments o un llindar lliure d'interaccions |
La fitxa actual de PROVAYBLUE correspon a una injecció intravenosa. El seu advertiment destacat en requadre tracta la síndrome serotoninèrgica amb fàrmacs serotoninèrgics i opioides. No proporciona un calendari dietètic per a la tiramina. Ni aquesta omissió ni les instruccions sobre els intervals entre medicaments s'han de convertir en una garantia de seguretat alimentària.
L'exposició oral també té rellevància clínica: Zuschlag i col·laboradors van descriure toxicitat serotoninèrgica després d'iniciar un analgèsic urinari oral que contenia blau de metilè en una persona que prenia diversos medicaments serotoninèrgics. Un sol cas no permet estimar la incidència ni aïllar tots els factors que hi contribueixen. Sí que contradiu la suposició que l'administració oral fa irrellevant aquesta interacció.
Els símptomes relacionats amb la pressió arterial i la toxicitat serotoninèrgica són qüestions diferents
Una reacció pressora a la tiramina implica un excés d'activitat adrenèrgica i una hipertensió potencialment greu. La toxicitat serotoninèrgica implica una activitat serotoninèrgica excessiva i pot incloure agitació, febre, sudoració, rigidesa o sacsejades musculars i pressió arterial inestable. Els símptomes poden coincidir. Un mal de cap després d'un àpat no permet identificar el mecanisme per si sol.
Busqueu ajuda mèdica d'urgència si, després d'una possible interacció, teniu un mal de cap intens i sobtat, dolor toràcic, debilitat de nova aparició o dificultat per parlar, col·lapse, o febre amb confusió i rigidesa o sacsejades musculars marcades. No espereu a identificar l'aliment ni a reproduir la reacció. Porteu l'envàs del producte i la llista de medicaments si els teniu a mà.
Si en planifiqueu l'ús, la pregunta útil és concreta: «Per a aquesta formulació, via, quantitat i durada del tractament, quines instruccions dietètiques s'apliquen i quines proves n'avalen la durada?» No deixeu de prendre medicaments prescrits per adaptar-vos a una pauta d'internet ni deduïu que és segur a partir de l'expressió «dosi baixa».
Feu servir la llista de comprovació per parlar amb el professional sanitari per registrar el producte i les exposicions. Les guies separades sobre les interaccions farmacològiques del blau de metilè i els efectes sobre la pressió arterial expliquen aquestes qüestions clíniques amb més detall. Les preguntes sobre l'alcohol, la cafeïna i els suplements impliquen mecanismes addicionals, mentre que la recerca sobre neurotransmissors explica per què un resultat enzimàtic no pot predir els nivells de neurotransmissors d'una persona.