Article

Agar amb eosina i blau de metilè: principi, composició i interpretació

Agar amb eosina i blau de metilè: principi, composició i interpretació

Un estudiant treu una placa d'EMB de la incubadora i s'atura. Diverses colònies són gairebé negres i presenten una lluïssor verda metàl·lica. L'estudiant té dues teories. O bé el cultiu està contaminat, o bé els bacteris han produït pigment verd. Totes dues teories són incorrectes i totes dues provenen del mateix concepte que falta.

Una placa d'agar amb eosina i blau de metilè, habitualment abreujada com a agar EMB o placa EMB, és un medi sòlid de cultiu bacterià que conté els colorants eosina Y i blau de metilè, a més de nutrients i agar. No és una ampolla de colorant diluït en agar. És un sistema formulat en què els mateixos dos colorants suprimeixen organismes no desitjats i indiquen la fermentació de sucres mitjançant un canvi de color de les colònies. Quan s'entén aquesta doble funció, les colònies fosques i la lluïssor verda ocasional deixen de semblar anomalies.

La resposta breu

L'agar EMB és selectiu contra molts bacteris Grampositius i diferencial per a la fermentació vigorosa de la lactosa. L'eosina Y i el blau de metilè inhibeixen els Grampositius, mentre que l'àcid produït per la fermentació de la lactosa provoca la precipitació d'un complex dels colorants eosina i blau de metilè dins de les colònies. Els productors intensos d'àcid, com moltes soques d'Escherichia coli, es tornen d'un blau negre fosc i poden mostrar una lluïssor verda metàl·lica sota llum reflectida. Els fermentadors més febles es tornen de color rosa a porpra. Els no fermentadors es mantenen incolors o translúcids. L'EMB és un medi complex i indefinit perquè conté peptona, i la peptona aporta la major part del nitrogen. L'EMB estàndard no conté sorbitol. El sorbitol correspon a una tasca de cribratge diferent, principalment a l'agar MacConkey amb sorbitol per a E. coli O157:H7.

L'EMB és un medi, no una tinció

El nom provoca la primera confusió. Eosina i blau de metilè sona com una solució de tinció, i el blau de metilè és, efectivament, un colorant catiònic utilitzat en microscòpia i per a la tinció bacteriana simple. Però una placa EMB conté molt més que colorant dissolt. El sistema funcional inclou una base de nitrogen i nutrients, un sucre de fermentació definit, un tampó de fosfat, un agent solidificant i els dos colorants a concentracions baixes i acuradament equilibrades.

Aquest equilibri és important. El mateix blau de metilè que tenyeix cèl·lules en un portaobjectes es comporta de manera diferent quan es combina amb eosina Y en agar a un pH gairebé neutre i després s'exposa a l'àcid local al voltant d'una colònia. Per conèixer la família més àmplia de colorants i per què els noms de catàleg poden induir a error, consulteu blau de metil versus blau de metilè. Per veure com es compara l'EMB amb l'altre gran medi de cribratge entèric, consulteu agar EMB versus agar MacConkey.

Dues funcions en una sola parella de colorants

En l'ensenyament de microbiologia es distingeixen dues funcions dels medis que l'EMB combina. Un medi selectiu suprimeix alguns organismes alhora que permet créixer a un grup objectiu. Un medi diferencial permet que els organismes que hi creixen mostrin reaccions visiblement diferents, normalment mitjançant el metabolisme d'un substrat. Textos docents estàndard com el capítol de microbiologia d'OpenStax sobre medis de cultiu defineixen tots dos termes, i l'EMB és un exemple estàndard d'un medi que compleix simultàniament totes dues funcions.

En l'EMB, la selecció prové dels colorants. L'eosina Y i el blau de metilè, conjuntament, inhibeixen molts organismes Grampositius, de manera que els bacteris entèrics Gramnegatius dominen la placa. El protocol d'ASM per a l'agar amb eosina i blau de metilè descriu el medi com a selectiu i diferencial i destaca el blau de metilè com l'inhibidor més potent dels Grampositius. La inhibició és parcial, no absoluta, de manera que ocasionalment poden aparèixer petites colònies de Grampositius.

La diferenciació prové de la fermentació i dels mateixos colorants. Els fermentadors de lactosa alliberen àcids al voltant de la colònia. A mesura que disminueix el pH local, l'eosina i el blau de metilè s'associen en un complex de colorants que es diposita a la colònia. Una producció d'àcid feble o moderada dona lloc a creixement rosa, marró o porpra. Una producció intensa d'àcid dona lloc a creixement blau negre fosc i, quan la deposició és prou abundant, a la lluïssor verda metàl·lica sota llum reflectida. El verd és un efecte òptic del colorant dipositat, no un pigment secretat per E. coli. Una cadena útil per memoritzar és: fermentació del sucre, després àcid, després disminució del pH, després deposició del complex de colorants, després colònia fosca i, finalment, possible lluïssor.

No invertiu les dues funcions. L'EMB no selecciona els fermentadors de lactosa. L'ús de lactosa és la propietat diferencial. La inhibició pels colorants és la propietat selectiva.

L'agar EMB és definit o indefinit

Els estudiants sovint pregunten si l'agar EMB és un medi definit o indefinit. La resposta és indefinit, també anomenat complex.

Un medi químicament definit especifica totes les espècies químiques a una concentració exacta. Un medi complex o indefinit conté un digerit o extracte biològic la composició molecular del qual varia entre lots. L'EMB conté peptona a 10 g per litre, i la peptona és un hidrolitzat de proteïnes amb una barreja de pèptids, aminoàcids, minerals i factors de creixement. Especificar la quantitat de peptona no converteix el medi en definit, perquè la composició de la mateixa peptona no està completament especificada.

Aquesta classificació és independent del comportament selectiu i diferencial. L'EMB és complex, selectiu, diferencial i sòlid al mateix temps. Aquestes quatre etiquetes responen a quatre preguntes diferents: què se sap de la composició, qui pot créixer, si els organismes que creixen presenten aspectes diferents i quin estat físic té el medi.

Formulació citada: EMB de Levine

Les receptes varien, de manera que cal registrar quin EMB es fa servir al laboratori. Dues formulacions dominen l'ensenyament i la microbiologia alimentària. L'estil més antic Holt-Harris-Teague conté tant lactosa com sacarosa. L'EMB de Levine conté lactosa sense sacarosa, cosa que fa que la seva reacció diferencial sigui específica de la lactosa. El mètode FDA BAM per a l'agar EMB de Levine indica la composició de Levine utilitzada en les proves d'aliments.

Ingredient per litreLevine L-EMB, FDA BAM M80
Peptona10 g
Lactosa10 g
Fosfat dipotàssic2 g
Eosina Y0.4 g
Blau de metilè0.065 g
Agar15 g
pH final7.1 més o menys 0.2

El protocol d'ASM per a estudiants presenta una recepta combinada d'estil Difco amb 10 g de peptona, 5 g de lactosa, 5 g de sacarosa, 2 g de fosfat dipotàssic, 13.5 g d'agar, 0.4 g d'eosina Y i 0.065 g de blau de metilè a pH 7.2, i ASM assenyala que combina els sucres de Holt-Harris-Teague amb la peptona i el fosfat de Levine. Aquest detall té conseqüències pràctiques. En un EMB amb dos sucres, una colònia fosca pot reflectir l'ús de sacarosa, l'ús de lactosa o tots dos. En l'EMB de Levine, una colònia fosca apunta a la lactosa. El comportament de Proteus il·lustra aquest punt: ASM adverteix que Proteus pot presentar lluïssor en EMB amb sacarosa quan se'n suprimeix l'expansió, mentre que en EMB de Levine normalment es manté incolor. Comproveu l'ampolla o el prospecte abans d'interpretar els resultats.

Quins ingredients aporten nitrogen i carboni

Una pregunta habitual d'examen demana quins ingredients de l'agar EMB aporten nitrogen. La resposta principal és la peptona. La peptona aporta pèptids i aminoàcids i, per tant, nitrogen orgànic, a més d'una certa quantitat de carboni, minerals i factors de creixement. És la base nutritiva de la placa.

El carbohidrat afegit deliberadament és la font de carboni i energia de la reacció diferencial: lactosa en l'EMB de Levine, o lactosa més sacarosa en l'EMB amb dos sucres. El fosfat dipotàssic aporta fosfat i tampona el pH perquè només una fermentació significativa redueixi prou el pH local per precipitar el colorant. L'agar no aporta nutrició amb aquesta finalitat. Només solidifica la placa. L'eosina Y i el blau de metilè constitueixen el sistema selectiu i indicador.

Lectura de la placa: gràfic anotat

Llegiu l'EMB sota llum reflectida o obliqua, perquè així és més fàcil veure la lluïssor. Compareu cada mostra desconeguda amb controls coneguts del mateix lot. El gràfic següent és una reconstrucció il·lustrativa per aprendre el patró, no una fotografia de cultius vius.

Gràfic anotat d'interpretació de colònies en agar EMB que mostra E. coli amb lluïssor metàl·lica, colònies mucoides d'Enterobacter i Klebsiella, Salmonella i Shigella incolores i inhibició de Grampositius. Reconstrucció il·lustrativa amb finalitat docent.

Utilitzeu aquesta lògica de lectura:

  • Colònies blau negre fosc, clàssicament amb una lluïssor verda metàl·lica: fermentació vigorosa de la lactosa, patró presumptiu d'E. coli. Confirmeu-ho, perquè l'absència de lluïssor no exclou E. coli i altres productors intensos d'àcid poden presentar lluïssor en algunes formulacions.
  • Colònies roses, marrons o porpres, sovint mucoides i sense la lluïssor clàssica: fermentació més lenta o més feble, el patró habitual d'Enterobacter i Klebsiella.
  • Colònies incolores, translúcides, pàl·lides o ambre: patró de no fermentador, l'aspecte habitual de Salmonella, Shigella i Proteus en EMB de Levine.
  • Absència de creixement o només colònies puntiformes on s'han sembrat Grampositius: supressió selectiva esperada. Pot produir-se creixement residual i no s'ha d'interpretar com un resultat diferencial.

El color és un fenotip de cribratge. Orienta cap a la tinció de Gram, l'oxidasa, els panells bioquímics o la identificació instrumental. Per si sol, mai no identifica una espècie. Una comparació directa amb l'altre medi de cribratge entèric és útil en aquest punt; per això una comparació separada tracta detalladament la selecció i interpretació d'EMB versus MacConkey.

Visió general de la preparació

Per a EMB comercial deshidratat, seguiu el prospecte del fabricant corresponent al producte exacte, ja que el contingut de colorants i les instruccions d'esterilització varien. Per a la formulació d'estil ASM, el protocol d'ASM per a l'agar amb eosina i blau de metilè indica dissoldre els ingredients, ajustar el pH, bullir per dissoldre l'agar, esterilitzar en autoclau durant 15 minuts a 121 graus Celsius, refredar fins a aproximadament 60 graus, agitar suaument per tornar a suspendre el precipitat i abocar el medi. El mètode de Levine de la FDA especifica una esterilització a no més de 121 graus i el mateix interval de pH final. Una certa quantitat de precipitat en l'EMB és normal i es torna a suspendre amb una agitació suau en lloc de descartar-lo com si fos contaminació.

Incubeu aeròbicament, normalment entre 18 i 24 hores a prop de 35 a 37 graus, i feu la lectura a l'hora especificada pel laboratori. El control de qualitat utilitza habitualment E. coli per a la reacció de lluïssor fosca, una soca de Salmonella i Proteus mirabilis per al creixement incolor, Enterobacter o Klebsiella aerogenes per a la fermentació mucoide, i Staphylococcus aureus més Enterococcus faecalis per comprovar la supressió dels Grampositius. Feu coincidir els números de soca i els criteris d'acceptació amb el prospecte.

Què pregunten realment les qüestions sobre EMB amb sorbitol

Una altra pregunta freqüent d'examen afirma que l'agar EMB que conté sorbitol s'utilitza per detectar algun patogen i demana quin és. Cal corregir la premissa abans de respondre.

L'EMB estàndard no conté sorbitol. El cribratge establert amb sorbitol per a E. coli O157:H7 és l'agar MacConkey amb sorbitol, especialment l'agar MacConkey amb sorbitol, cefixima i tel·lurit. La lògica és que la majoria d'E. coli habituals fermenten ràpidament el sorbitol i es tornen de color rosa vermell, mentre que les soques típiques O157:H7 fermenten el sorbitol lentament o no el fermenten i es mantenen incolores o grises, tal com es descriu al mètode FDA BAM per a l'agar MacConkey amb sorbitol. No hi ha cap EMB equivalent amb sorbitol estandarditzat als mètodes bacteriològics d'ASM o de la FDA. En els fluxos de treball de la FDA per a E. coli diarreogènica, l'EMB de Levine apareix juntament amb medis cromogènics i altres medis de confirmació, però l'EMB per si sol no pot diferenciar els STEC patògens de l'E. coli habitual. Per tant, quan una pregunta menciona sorbitol juntament amb E. coli O157:H7, el medi que es pretén indicar és MacConkey amb sorbitol, no EMB. El context molecular general del mateix blau de metilè es troba a com funciona el blau de metilè.

Errors que es repeteixen cada curs

Primer, sobreinterpretar la lluïssor. La FDA descriu l'E. coli típica en EMB de Levine com a colònies amb centre fosc, amb lluïssor o sense. Considereu la lluïssor una pista presumptiva important, mai una prova definitiva.

Segon, ignorar la formulació. Una placa que conté sacarosa amplia el significat de cada colònia fosca. Una placa de Levine el restringeix a la lactosa. Anoteu la formulació al quadern juntament amb el resultat.

Tercer, interpretar un creixement mixt com si fos un únic organisme. En les mescles, un organisme pot consumir els àcids produïts per un altre, cosa que pot eliminar la lluïssor esperada. ASM documenta aquest efecte en una barreja d'E. coli i Salmonella. Seleccioneu colònies aïllades i treballeu cada morfotip per separat.

Quart, fer la lectura massa tard. Una incubació prolongada permet que els fermentadors febles i els Grampositius que superen parcialment la inhibició acumulin color i desdibuixa la separació entre fermentadors i no fermentadors. Registreu el temps d'incubació juntament amb la descripció de la colònia.

Cinquè, interpretar la supressió com si fos esterilitat. L'EMB redueix els Grampositius. No en garanteix l'absència. Una petita colònia en l'estria de control Grampositiva és una propietat del producte que cal registrar, no necessàriament un error de l'estudiant.

Recordeu una frase al laboratori. Els colorants seleccionen suprimint els Grampositius, l'àcid procedent de la lactosa es manifesta mitjançant la deposició de colorant i la formulació determina quin sucre pot indicar el color.

Google AdSense